divendres, 6 de febrer del 2026

AUDICIONS UNITAT 3

INSTRUMENTS... I ALTRES

Com que a la unitat 3 ha sigut molt extensa, hem deixat per una prova específica les audicions (n'hi ha 6!).

Us les avanço, principalment perquè n'hi ha dues que tenen relació amb les properes cançons de flauta: "Edelweiss" i "Lascia ch'io pianga".

A part d'aquestes, la majoria de les audicions estan centrades en la música instrumental, ja que la unitat 3 tracta dels diferents instruments i les seves famílies. Per això hi haurà comentaris en aquest sentit. Comencem:


RECORDEM LES ÒPERES

A les òperes els protagonistes són els cantants, però sempre estan acompanyats per una orquestra. El primer exemple que sentirem és d'una òpera molt antiga, de Georg Friedrich Händel. Aquest músic, encara que va néixer en terres alemanyes, va ser a Londres on més va treballar, per això els anglesos el consideren un músic dels seus. Una de les seves òperes es titula Rinaldo, i conté una ària (una cançó) força coneguda, ja que sovint s'ha utilitzat en publicitat: "Lascia ch'io pianga". La canta un contratenor, això vol dir que té la veu encara més aguda que els tenors, de vegades es confon amb una veu femenina.

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Haendel

Menys antiga que aquesta, però també força popular, trobem l'òpera Carmen de Georges Bizet. I la seva ària més coneguda és "L'amour est un oiseau rebelle", que canta la protagonista, o sigui Carmen. Aquesta òpera està creada per autors francesos però l'acció passa a Espanya.

"L'amour est un oiseau rebelle" de l'òpera Carmen de G. Bizet (no és per examen)

Aquesta audició ens serveix per presentar la música de George Bizet, que més endavant trobarem en versió instrumental. L'ària de l'òpera no s'ha de reconèixer a la prova que fareu.


MÚSICA PER A INSTRUMENT SOLISTA

Els instruments també poden tocar individualment, és quan diem que fan un "solo" o que són "solistes". Escoltarem un violoncel, tocant una peça de Johann Sebastian Bach, un músic molt important que va viure fa uns 300 anys. Pertany a una suite (una obra instrumental que conté diferents peces) anomenada Suite per a violoncel núm.1; escoltarem la primera peça d'aquesta suite, el "Preludi". Aquest enllaç us portarà a un vídeo de suport a la cultura, amb la música interpretada pel gran violoncelista Yo-yo Ma. 

"Preludi" de la Suite per a violoncel núm.1, de J. S. Bach

Com que el violoncel és un instrument de registre GREU, les partitures s'escriuen en CLAU DE FA.


MÚSICA D'ORQUESTRA SIMFÒNICA

En una orquestra simfònica hi ha instruments de totes les famílies: cordòfons (normalment de corda fregada), aeròfons (de vent fusta i de vent metall), membranòfons (de percussió amb membrana) i idiòfons (la resta de percussió). Us proposo 3 audicions d'aquest grup.

  • La primera pertany a una òpera del músic alemany Richard Wagner (molt conegut per les seves òperes); sona al principi de l'òpera, abans no comenci la història, sense que canti ningú. Com que coincideix amb el moment que s'obre el teló, s'anomena "Obertura".

"Obertura" de Tannhauser, de R. Wagner

Fixeu-vos que al principi només participen en la interpretació 3 grups d'instruments:

TROMPES: aeròfons de vent metall.

CLARINETS: aeròfons de vent fusta.

FAGOTS: aeròfons de vent fusta.

A continuació sonen tots els cordòfons de corda fregada: violins, violes, violoncels i contrabaixos.

  • La segona audició d'orquestra ens recorda la segona peça que hi ha a l'article. Gerorge Bizet, compositor de l'òpera Carmen, va fer una versió per instruments d'algunes de les peces de l'òpera. Les va agrupar en el que s'anomena una "suite" (com l'audició de violoncel): un enfilall de peces instrumentals. Ens fixarem concretament en la versió instrumental de l'ària que ja hem escoltat; com que està basat en un estil musical concret, la peça pren el nom d'aquest estil musical amb un ritme molt característic: l'havanera.

"Havanera" de la Suite Carmen, de G. Bizet 

Atenció! Aquesta audició NO és una òpera, encara que hi estigui basada.

  • Un exemple recent de música simfònica és la música per a cinema de la saga Harry Potter. La música la va crear un compositor molt important dintre del gènere cinematogràfic, John Williams. Us proposo el tema característic de l'òliba del Harry, la Hedwig. Fixeu-vos que gran que és l'orquestra que la interpreta, i quina quantitat tan gran d'instruments que hi ha!

"Tema de Hedwig" de la saga cinematogràfica Harry Potter, de J. Williams

El primer instrument que sona és una celesta,
un instrument idiòfon d'afinació determinada amb teclat.


MELODIA ACOMPANYADA PER UN SOL INSTRUMENT

I, per acabar una cançó acompanyada per una guitarra (cordòfon de corda polsada). De la pel·lícula musical The Sound of Music (aquí traduïda com Somriures i llàgrimes), la cançó "Edelweiss"; el capità Von Trapp, protagonista de la història, canta aquesta cançó com una declaració d'amor al seu país, Àustria, que vol lliure dels nazis.

La cançó la van crear Richard Rodgers (la música) i Oscar Hammerstein (la lletra), però en la ficció representa que és un cant tradicional que parla de la flor de neu, l'edelweiss. El capità la canta després d'un temps en què no volia que la música formés part de la seva família, ja que va quedar molt trist quan va morir la seva dona. Tenien 7 fills i filles!!!

"Edelweiss" 1 de la pel·lícula Somriures i llàgrimes, de R. Rodgers i O. Hammerstein

L'instrument que acompanya la cançó és la guitarra;
recordeu a quina família pertany i les seves característiques principals? És important!

Al final de la pel·lícula la tornen a cantar en un festival, i conviden a tot el públic a cantar amb ells.

"Edelweiss" 2 de la pel·lícula Somriures i llàgrimes, de R. Rodgers i O. Hammerstein


PROPOSTA D'ACTIVITATS:


at Cap comentari:

dijous, 29 de gener del 2026

U3 CULTURA MUSICAL. INTRODUCCIÓ.

INTRODUCCIÓ ALS INSTRUMENTS MUSICALS

A la primera unitat vam estar parlant del so i les seves qualitats. Quan organitzem els sons, fem música. La manera principal de fer música és amb el nostre propi cos, cantant amb la veu o fent ritmes corporals, com quan interpretàvem la cançó "Tres i tres i tres". Però també podem fer música amb objectes externs, si és que poden emetre un so, per la qual cosa, podem dir que qualsevol estri sonor es pot considerar un instrument musical.

Al llarg de la història, la humanitat ha anat perfeccionant els estris sonors, per tal que puguin interpretar melodies i ritmes de manera més convincent i harmoniosa. Els instruments musicals resultants es poden agrupar segons com fan el so.

  • Si el so comença amb la vibració de diverses cordes, diem que l'instrument pertany a la família de corda. De manera més científica, l'anomenem CORDÒFON.
  • Si el so avança amb la vibració de l'aire dintre d'un tub, diem que l'instrument pertany a la família de vent. De manera més científica, l'anomenem AERÒFON.

  • Si el so es produeix amb algun element que pica contra un altre, l'instrument pertany a la família de percussió. Si el que vibra és una membrana, l'anomenem MEMBRANÒFON; si vibra el propi cos de l'instrument, l'anomenem IDIÒFON.
    • Els instruments de percussió, tant els membranòfons com els idiòfons, poden ser d'afinació determinada o d'afinació indeterminada. Els d'altura determinada són els que poden fer diferents notes, construint melodies, per això també s'anomenen MELÒDICS. Els d'altura indeterminada també s'anomenen NO MELÒDICS.

Cada família es pot dividir en diferents grups:

  1. CORDÒFONS (família de corda):
    1. De corda fregada.
    2. De corda polsada o pinçada.
    3. De corda percudida.
  2. AERÒFONS (família de vent):
    1. De vent metall, també anomenats de BROQUET.
    2. De vent fusta; poden ser de BISELL o de CANYA (o llengüeta).
    3. D'acció mecànica.
  3. DE PERCUSSIÓ MEMBRANÒFONS.
    1. D'afinació determinada.
    2. D'afinació indeterminada.
  4. DE PERCUSSIÓ IDIÒFONS.
    1. D'altura determinada.
    2. D'altura indeterminada.

ELS INSTRUMENTS MUSICALS I LES QUALITATS DEL SO

Recordem quines eren les qualitats del so:

  1. Altura
  2. Durada
  3. Intensitat
  4. Timbre

Quan parlem de música, també és important la velocitat, que anomenem TEMPO.

Pel que fa a l'altura, hi ha instruments que poden sonar més agut i instruments que poden sonar més greu. Per això utilitzem diferents claus musicals, la clau de sol pels aguts (com el violí) i la clau de fa pels greus (com el violoncel).

Pel que fa a la durada, alguns instruments de percussió no la poden regular; els de vent i corda són més senzills de manipular en aquest sentit.

La intensitat normalment va associada a la mida de l'instrument, però el músic també pot fer que un mateix instrument soni més fort o més fluix.

El TIMBRE és la característica més pròpia de cada instrument. És el que fa que el puguem reconèixer sense veure'l, només de sentir-lo. El timbre depèn de diferents aspectes de l'instrument, com el material de què està fet, la forma que té, la manera com el fem sonar, la capacitat de ressonància... Un mateix instrument evoluciona al llarg del temps, de manera que el seu timbre pot variar lleugerament.

Pel que fa al tempo, depèn de la interpretació i l'habilitat del músic, però alguns instruments presenten més dificultat que altres per variar-lo, especialment per tocar presto.


ALTRES ASPECTES

Tenir cura dels instruments és un ofici complex pel qual s'ha de fer una bona formació. Els instruments de corda fregada requereixen especialment d'aquests professionals, que s'anomenen lutiers.

En l'apartat de CULTURA MUSICAL de la unitat 3 veurem i escoltarem molts instruments musicals, classificats per famílies.

at Cap comentari:

U3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS 1, CORDÒFONS

ELS INSTRUMENTS MUSICALS: CORDÒFONS

A la unitat 3 estudiarem molts instruments musicals, classificant-los per famílies. Comencem amb els cordòfons.

DIFERENTS INSTRUMENTS CORDÒFONS

Els cordòfons són els instruments que sonen gràcies a la vibració de les seves cordes. Les cordes poden vibrar perquè les pincem amb els dits, perquè les freguem amb un arc o perquè les piquem amb una baqueta o amb algun mecanisme. Segons com ho fem, tenim 3 famílies de cordòfons:

                

CORDÒFONS DE CORDA POLSADA (O PINÇADA)

Es toquen pinçant amb els dits (o amb un plectre).


L'arpa. Es pinça amb els dits de les dues mans. Antigament no podia tocar molta varietat de notes, però les arpes actuals en poden tocar més gràcies a uns pedals que s'accionen amb els peus. També perquè són molt grans.



La guitarra. Té 6 cordes que s'acostumen a tocar amb la mà dreta i diferents trasts al mànec. També es pot tocar amb un plectre o pua.

    


L'ukelele o ukulele. De forma similar a la guitarra, però molt més petit, també es toca amb els dits o un plectre. Només té 4 cordes.


El llaüt. Era molt important en èpoques antigues. Les cordes podien fer entre 6 i 13 notes diferents (ordres), i la majoria estaven doblades. El mànec està doblegat de la part superior.

El clavicèmbal o clavecí. Instrument de teclat; en accionar una tecla es pinça una de les cordes que hi ha a la caixa de ressonància. Aquest instrument era molt important durant els segles XVI i XVII. A principis del s. XVIII Bartolomeo Cristofori va proposar un nou instrument de teclat, el gravicembalo col piano e il forte, de corda percudida; a mida que aquest instrument es va anar perfeccionant, el clavicèmbal es va deixar d'utilitzar.

Escoltem com sonen!

L'arpa és molt difícil de tocar, però... mireu i escolteu com toca aquesta nena!!!

"The Fountain", de M. L. Grandjany

La guitarra es pot fer servir per acompanyar cançons, però també pot fer de solista. Hi ha grans compositors clàssics espanyols que han fet obres per guitarra; aquest instrument també és el més important del flamenc. Aquí teniu un exemple de cada estil.

Asturias d'Isaac Albéniz (músic del S. XIX de Camprodon, Ripollès)

"Brujuelo" (granaína), de Laura González (compositora i intèrpret)

Aquí teniu una cançó acompanyada amb ukelele, interpretada per una nena de 6 anys!

"Can't help falling in love", d'Elvis Presley

És el torn del llaüt! Escoltem com sonava una branda, una dansa del Renaixement, amb explicacions de l'intèrpret, Raül Martínez Lorente. No se'n coneix l'autor, només se sap qui la va publicar inicialment.

Branle de vilage, publicada per Robert Ballart

I acabem amb el clavicèmbal o clavecí. Aquest és un autèntic clavicèmbal antic, conservat al Museu de la Música de Barcelona; de tant en tant l'utilitzen per fer concerts, al mateix museu. En aquest cas la Béatrice Martin toca una peça del gran Johann Sebastian Bach.

"Sarabanda" de la Suite anglesa núm. 2 en la menor, de J. S. Bach


    

CORDÒFONS DE CORDA PERCUDIDA


El saltiri, salteri o cítara. Instrument musical que es podia tocar pinçant les cordes, però habitualment es tocava picant-les amb una baqueta.



El piano. Ja hem parlat del gravicembalo col piano e il forte que va presentar Bartolomeo Cristofori l'any 1708. Aquest instrument canviava els plectres del clavicèmbal per martellets que percudien les cordes, amb la qual cosa s'aconseguia més distinció d'intensitats (per això "col piano e il forte"), però era molt rudimentari. A mida que evolucionava, li van escurçar el nom fins a "pianoforte", que és com es diu encara en italià, fins arribar a piano.



Escoltem com sonen els instruments de corda percudida!

Pel que fa al saltiri, a l'enllaç que us proposo no hi consta títol ni autor; en realitat, pot ser que es tracti d'una improvisació.

Com a interpretació de piano he escollit un vals d'un músic del S. XIX que va ser molt important per aquest instrument, Frederic Chopin, interpretat per una pianista de la comarca i exalumna de l'escola, la Judith Barros, quan només tenia 14 anys.


CORDÒFONS DE CORDA FREGADA

També se'ls coneix com "la família del violí". Són similars i n'hi ha de mides diferents, amb un registre diferent. Tots tenen 4 cordes, que s'afinen amb les clavilles i els afinadors. Les cordes es recolzen en una peça molt important que les alça, anomenada "pont".

El violí. És el més petit i agut de la família. Es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. Les partitures s'escriuen en clau de sol. És molt important com a instrument solista; en les orquestres n'hi ha molts, perquè se sentin bé,

La viola.  És una mica més gran i més greu que el violí. També es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. Les partitures s'escriuen en una clau intermèdia, la clau de do. Com els altres, a més a més de fregant es pot tocar pinçant, en "pizzicato".

El violoncel. És prou gran, el músic toca assegut i es col·loca el violoncel entre les cames; es regula l'alçada amb una pica que va a terra. Sona greu, per això les partitures s'escriuen en clau de fa. També pot ser solista, sovint s'utilitza en melodies melancòliques.

El contrabaix. És el més gran i més greu, per això les partitures també s'escriuen en clau de fa. Es toca amb el músic dret o assegut en un tamboret alt. És el que més es toca en pizzicato.





Escoltem instruments de corda fregada!

A la primera audició que proposo hi ha tota la família, amb l'afegitó del clavicèmbal. És música del segle XVII, d'Antonio Vivaldi. Aquest músic venecià ensenyava música a l'Ospedale della Pietà, un orfenat de noies, i allí va formar una gran orquestra amb totes elles. L'obra proposada és un concert per quatre violins i orquestra; això vol dir que hi ha 4 violins protagonistes, però també una orquestra més gran que els acompanya, tota d'instruments de corda. He triat aquesta versió perquè quasi totes les que toquen són noies, com a l'Ospedale della Pietà.

Ara podeu escoltar com presenta el contrabaix una professora d'aquest instrument.

Per escoltar la viola, proposo una peça interpretada amb viola i piano, per part de professors de l'EMMPAC (El Vendrell). La Núria Garcia, amb la viola, ens fa sentir el segon moviment d'una sonata de Franz Schubert; és una peça tranquil·la molt bonica i relaxant.

Acabem les mostres de corda fregada recordant el violoncel. Com que tindrem la proposta del "Preludi" de la Suite núm. 1 per a violoncel de J. S. Bach, interpretat per Yo-Yo Ma, per la prova d'audicions, aquesta vegada us proposo un grup format per 13 violoncel·listes adolescents i la seva directora (Anna Mora), interpretant una peça del jove llorencenc Francesc Minguella.

I, per finalitzar les audicions de corda, una interpretació amb la veu de protagonista, on hi intervenen guitarra i violoncel (a més de "palmas" flamenques); la compositora i cantant és la jove andalusa María José Llergo.

at Cap comentari:

U3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS 2, AERÒFONS

ELS INSTRUMENTS MUSICALS: ELS AERÒFONS

Els aeròfons són els instruments que sonen per la vibració de l'aire al seu interior (un tub). També es divideixen en diferents famílies, depenent de com s'inicia la vibració de l'aire.

La majoria d'aeròfons generen l'aire bufant a l'embocadura de l'instrument. Però n'hi ha un de molt especial, que necessita una màquina que generi l'aire, ja que és molt gran: és l'orgue; per això s'anomena d'acció mecànica. Però començarem pels altres.

Dintre de la gran família d'aeròfons amb embocadura, hi hi distingim dues famílies més petites; per això dividim els instruments aeròfons en dos grans grups:

  • Instruments de vent metall (o de broquet): són els que fan el so gràcies a un broc o broquet. Tots estan fets de metall.


  • Instruments de vent fusta sonen gràcies a un bisell o una canya (o llengüeta). Alerta, no tots estan fets de fusta!


INSTRUMENTS DE VENT METALL o DE BROQUET

Els aeròfons de vent metall són uns instruments que tenen el broquet a un extrem i una "campana" a l'altre. Entremig hi ha un tub tan llarg, que hem de caragolar-lo. Com més llarg i ample és el tub, més greu sona l'instrument. Us presento els quatre instruments de vent metall més importants: la trompeta, la trompa, el trombó i la tuba.






Ara hem d'escoltar com sonen! Però no cal memoritzar les audicions!
Començarem pels més greus. Us poso dos exemples de trombó i tuba, un és una cançó tradicional (no se sap qui la va inventar) i l'altre és una cançó moderna. I un muntatge per trombó de música de pel·lícula. A veure què us semblen!
Bella ciao, cançó italiana d'autor desconegut
Señorita, de Shawn Mendes i Camila Cabello
Pirates del Carib, de H. Zimmer

Ara us proposo una audició interpretada per 16 trompes, de la pel·lícula La guerra de les galàxies, del compositor cinematogràfic John Williams.

Una de les peces de trompeta més conegudes és una antiga melodia utilitzada per soldats i que més tard va fer famosa un trompetista italià, Nini Rosso.

I comencem a agrupar alguns d'aquests instruments. Primer us proposo un quintet de vent metall: 2 trompetes, 1 trompa, 1 trombó i 1 tuba. Interpreten un interludi instrumental d'una òpera de Nicolai Rimski-Kórsakov, El conte del Tsar Saltan.
"El vol del borinot", de N. Rimski-Kórsakov

I ara ve un conjunt instrumental i còmic, els Mnozil Brass. És un grup de trompetes, trombons i tuba. A més a més de tocar, també canten molt bé... i són graciosos!
Bohemian rapsody, de Queen

I acabo amb una interpretació d'orquestra simfònica on els protagonistes són els instruments de vent metall. També pertany a una òpera de Wagner, La valquíria.


INSTRUMENTS DE VENT FUSTA DE BISELL

Seguim amb la família d'instruments de vent o aeròfons. Hem començat pels instruments de vent metall (o de broquet); ara estudiarem i escoltarem alguns dels instruments de vent fusta. Com ja us vaig avisar, no tots estan fets de fusta!

Els instruments aeròfons de vent fusta en un origen eren realment de fusta. Però l'evolució ha portat nous materials, com el plàstic o el llautó, i s'han utilitzat en aquesta família. Un instrument de vent fusta que coneixeu molt bé és la flauta de bec, amb tota la seva família de flautes de diferents mides.


La flauta de bec sona gràcies al bisell, que es troba al cap de la flauta:


La flauta travessera antigament era de fusta, però ara la majoria són metàl·liques. També té bisell, però per aprofitar-lo cal bufar d'una manera especial.



Ara hem d'escoltar com sonen!
Començarem per les flautes de bec. Si cliqueu damunt del títol podreu veure i escoltar una cançó molt antiga interpretada per un grup de flautes, amb una guitarra i una pandereta.
Bourrée, de M. Praetorius

Mireu aquest grup de 3 flautes! N'hi ha una de molt gran! I una noia que balla molt bé. A veure si us agrada!
La danza, de V. Ruffo

Però també heu d'escoltar la flauta travessera! Primer us convido a veure la Marina, una nena que explica i toca aquest instrument.

Ara us proposo la cançó principal de La bella i la bèstia, tocada per un duet de flautes travesseres. Un duet vol dir que toquen 2 persones.
"Tale as old as time", de La bella i la bèstia, d'A. Menken

En la següent versió de "My heart will go on" de la pel·lícula Titanic, la flautista primer toca amb una flauta de bec (una mica diferent de les nostres) i després amb una flauta travessera de fusta.
"My heart will go on" de Titanic, de J. Horner

I per acabar us vull fer sentir una peça d'un músic molt important i molt antic, Johann Sebastian Bach. Hi ha diversos instruments, però la flauta travessera és la protagonista.
"Badinerie" de la Suite en sim per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach

INSTRUMENTS DE VENT FUSTA DE CANYA O DE LLENGÜETA

Seguim amb els instruments aeròfons de vent fusta. Ens queden per explorar els que sonen gràcies a una o dues canyes (també es poden dir llengüetes).

La canya es diu així perquè el material s'extreu de les canyes. Pot ser que posin una canya en un suport de fusta o plàstic (canya simple) o que siguin dues canyes juntes les que vibren quan les bufes (doble canya). Aquí teniu un exemple dels dos tipus d'embocadura:

Primer estudiarem els instruments de doble canya de so agut, i començarem per un que acostuma a sonar a les festes majors, acompanyant gegants, ball de bastons, castells... es tracta de la gralla

Mireu i escolteu aquestes gralles!

Festa major de La trinca amb gralles

A les orquestres, l'instrument que té una doble canya és l'oboè. La doble canya és més fina que la de la gralla i el so és més suau.


L'instrument que acostuma a acompanyar l'oboè a les orquestres és el clarinet. És de canya simple i té un so agut com l'oboè, però també pot fer notes més greus.


A part de l'embocadura, el clarinet i l'oboè són instruments semblants... fixeu-vos com sonen!

Escolteu el so suau i melangiós de l'oboè en aquesta melodia de la pel·lícula La misión.
"Gabriel's oboè", d'Ennio Morricone

El clarinet té moltes possibilitats diferents; aquí us poso la versió a clarinet d'una cançó actual:
Dance monkey, de Tones and I, amb clarinet

Un instrument que va sorgir a partir del clarinet, encara que el van fer directament amb elements metàl·lics, és el saxòfon o saxo. L'embocadura és ben igual que el clarinet i la tècnica per tocar-lo també és molt similar; per això és considerat un instrument de vent fusta. No és un habitual de les orquestres, més aviat sona en les xarangues de carrer i en les bandes de jazz.

Escoltem com sona! Primer un saxo solista, després un quartet de saxos. Igual com les flautes de bec, els saxos tenen tota una família de diferents mides!
Dance monkey, de Tones and I, amb saxo
Take five, de Paul Desmond

I acabem els principals instruments de vent fusta de l'orquestra amb el que sona més greu, el fagot, l'avi de Pere i el llop. El fagot és de canya doble.


Escolteu el so del fagot clicant aquí.

Ara us proposo una audició amb un trio de clarinet, oboè i fagot. És una música animada que va compondre l'Amadeus Mozart.
"Allegro" del Divertimento núm. 3, de W. A. Mozart

I per acabar aquesta publicació, torno a l'inici, amb la gralla de protagonista. Us proposo un vídeo que van fer a l'escola de música Pau Casals del Vendrell, amb gralles i alguns altres instruments.
Down by the riverside, cant espiritual

AERÒFON D'ACCIÓ MECÀNICA: L'ORGUE

Acabem els instruments aeròfons amb el gran orgue. Té molts tubs tapats, que es destapen quan s'acciona una tecla, per deixar passar l'aire i que pugui sonar.



Parlem d'un instrument aeròfon d'acció mecànica molt important, l'orgue. Aquest és un orgue relativament "petit", podem distingir el teclat enmig dels tubs.






En els orgues molt grans es fa difícil distingir el teclat, ja que la quantitat i la mida dels tubs són enormes.






Alguns tubs són verticals, però també n'hi ha d'horitzontals.

Escoltem com sona l'orgue!


at Cap comentari:

U3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS 3, MEMBRANÒFONS I IDIÒFONS

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

Els instruments que normalment coneixem com a instruments de percussió (que normalment es toquen picant) en realitat formen part de dos grups: instruments MEMBRANÒFONS i instruments IDIÒFONS. Tant uns com altres poden ser d'afinació determinada (poden tocar les diferents notes de l'escala) i d'afinació indeterminada (no poden fer notes precises).


ELS INSTRUMENTS MEMBRANÒFONS

Són els que emeten el so gràcies a la vibració d'una membrana. Antigament aquestes membranes eren de pell, però ara també s'utilitzen materials sintètics (tipus plàstic). En aquests grup hi trobem instruments d'ús popular, com el pandero, la pandereta, els bongos, les congues... i instruments de l'orquestra, com les timbales, el bombo o la caixa. La majoria són d'altura indeterminada, o sigui, no poden fer melodies amb una afinació clara; com a instrument d'altura determinada, en aquest grup només hi tenim les timbales.

Alerta! També es poden anomenar "timbals", però és millor anomenar-les amb femení plural, o sigui, "timbales".
Els músics professionals acostumen a fer servir la paraula italiana "timpani".


Imatges d'instruments membranòfons d'altura indeterminada:



Com que alguns d'aquests instruments els heu vist i manipulat, només us posaré exemples d'audicions de bombo i timbales.

Concertino per a bombo i banda simfònica, de Nelson Jesus

El bombo normalment està en posició vertical i al darrere de l'orquestra;
aquí el giren i el posen davant perquè és el protagonista (el solista).

Seré una mica més extensa en l'explicació de les timbales, per la seva característica única de poder fer diferents notes. En realitat es tracta de diversos instruments, per això les anomenem en plural. Ja hem dit que és d'afinació determinada, les diferents mides de les timbales permeten fer diverses notes cadascuna, gràcies a uns pedals que tensen i destensen la membrana. A l'orquestra hi pot haver 2, 3, 4 o 5 timbales, depèn de la peça que hagin d'interpretar.

Per fer sonar les timbales el músic fa servir unes baquetes grans que també es poden anomenar maces; n'hi ha de diferents tipus, per aconseguir resultats sonors variats. Aquestes serien les bàsiques.

Escoltem com sonen les timbales! Primer podem observar un noi que toca un estudi per millorar la tècnica.

Normalment les timbales estan situades darrere dels altres instruments de l'orquestra, perquè sonen molt fort. Però de vegades també són les protagonistes, com en el següent vídeo: mireu quin munt de timbales! Podeu comptar quantes n'hi ha!


ELS INSTRUMENTS IDIÒFONS

No tenen membrana, es piquen amb una baqueta o entre diverses parts d'ells mateixos. La majoria són d'afinació indeterminada (no poden fer notes); a classe tenim el triangle, les xinxines o cròtals, la caixa xinesa, les claus (o bastons rítmics), les maraques, els cascavells, el güiro, les castanyoles... la pandereta també es pot considerar idiòfon, a causa de les xinxines que té al voltant.

Encara que aquests instruments semblen senzills o poc importants, us convido a veure i escoltar un grup especialitzat a tocar les castanyoles:

Cia. Contemporània de Castanyoles TOKATÀ

Però també en tenim d'afinació determinada: el metal·lòfon, el xilòfon i el carilló.



                                                                                                      Carilló

A L'ORQUESTRA tenim dos instruments idiòfons d'afinació indeterminada principals, els plats (o platerets) i el gong.


Escoltem el llarguíssim ressò del gong i un fragment de la Guia d'orquestra per a joves de Benjamin Britten amb els plats (i el bombo al darrere) com a protagonistes.

Possibilitats sonores del gong

"Tema" de la Guia d'orquestra per a joves (fragments), de B. Britten

Els principals instruments idiòfons d'afinació determinada de les orquestres són la marimba, les campanes tubulars o la celesta (per exemple, a l'inici del "Tema de Hedwig" de Harry Potter).





La marimba té les plaques de fusta, com el xilòfon, però té uns tubs sota les plaques que fan el so més fort.







Hi ha marimbes de diferents mides, però algunes són mooolt grans!


La marimba té un so molt bonic i la poden tocar diverses persones alhora. Mireu i escolteu aquesta música tan bonica, d'un vídeojoc bastant conegut, Legend of Zelda. Cliqueu damunt del títol i podreu gaudir de la marimba! Abans, però, podeu veure un noi que presenta les seves campanes tubulars. I acabarem recordant la magnífica música de Harry Potter, creada pel gran John Williams. Fixem-nos en la celesta al començament de tot!

Les campanes tubulars

Legend of Zelda, de Manaka Kataoka

"Tema de Hedwig" de la saga cinematogràfica Harry Potter, de J. Williams


Encara no estem...

Acabarem el tema dels instruments de percussió amb un instrument que, en realitat, són UN CONJUNT D’INSTRUMENTS: LA BATERIA. Tots els instruments de la bateria són d’afinació indeterminada (no melòdics), però en té de membranòfons i d’idiòfons.

BATERIA BÀSICA:


1.- Plat d’atac (o suspès) o ride cymbal
2.- Goliat
3.- Tom 1 i Tom 2 (tom-tom)
4.- Bombo (es toca amb el peu, gràcies a un pedal)
5.- Caixa (amb redoblant a sota que es pot treure o posar)

6.- Xarles o Hi-Hat



Aquestes són les parts bàsiques d’una bateria, però algunes bateries tenen encara més instruments.
Un sol músic toca molts instruments!

Us proposo escoltar un nen que toca la bateria damunt d’una cançó enregistrada del grup Guns N’ Roses: Sweet child O’ Mine.

Sweet child O’ Mine, de Guns N’ Roses

Acabem l’explicació de la bateria escoltant un bateria (el músic que toca la bateria es diu també bateria) molt famós, Phil Collins, junt amb un altre bateria i un percussionista també de diferents instruments.

Solos de bateria i conjunt de percussions


at Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)