dijous, 29 de maig del 2025

U5, LA MÚSICA TRADICIONAL 3

U5, LA MÚSICA TRADICIONAL 3

ELS CANTS TRADICIONALS

En el seu origen, els cants tradicionals s'utilitzaven en moments concrets o en situacions determinades. Algunes han desaparegut, però d'altres encara segueixen vigents. Aquí tenim diferents tipus de cançons, segons la funció que feien (perquè s'utilitzaven):

  • Cançons de bressol o de non-non.
  • Cançons de treball.
  • Cançons de festivitat: per Nadal, Pasqua, Castanyada, Carnestoltes...
  • Cançons per explicar històries.
  • Cançons per ballar.
  • Cançons satíriques, sovint improvisades.

De vegades, alguns compositors coneguts han agafat una cançó tradicional i l'han HARMONITZAT. Harmonitzar vol dir que l'han convertit en una cançó a veus (a 2 veus, a 3 veus, a 4 veus...) o que s'han inventat un acompanyament instrumental (amb piano, guitarra...). En aquests casos no coneixem l'autor de la melodia original però sí que coneixem l'harmonitzador. Com que moltes cançons tradicionals es canten en corals, els músics sovint les harmonitzen, com el cas que us proposo escoltar. La cançó original és una melodia a una sola veu que explica una història, però en aquesta audició la canta una coral a 4 veus: soprano i contralt les dones i tenor i baix els homes. El músic que va crear la manera de combinar les veus es deia Josep Cumellas Ribó. Us he posat una versió amb imatge estàtica perquè no n'he trobat cap amb cantaires i bona qualitat de so.

"L'hereu Riera", versió coral harmonitzada per J. Cumellas


FORMACIÓ INSTRUMENTAL TRADICIONAL

Com a exemple de música instrumental clarament tradicional, una peça interpretada per una cobla de tres quartans: tres músics amb quatre instruments (tarota, sac de gemecs, flabiol i tamborí). La principal peça proposada s'anomena "Els caçadors". Com la majoria d'aquestes audicions, hi ha molt de soroll de fons, ja que aquests músics toquen al carrer.

"Els caçadors", trad. catalana

Us poso un parell d'audicions més, una d'una cançó de Nadal i una altra on hi ha un quart músic (que toca la caixa), molt animada.

"L'àngel i els pastors", nadala trad. catalana

"Joan del Riu", trad. catalana

LA SARDANA

Una dansa tradicional era la sardana "antiga". A principis del segle XX s'hi van introduir moltes modificacions, tant en la manera de ballar-la com en els instruments que la tocaven. Va aparèixer la COBLA tal com la coneixem avui dia: una formació de d'onze músics que toquen els següents instruments:



Un exemple de sardana del segle XX (llarga, d'autor conegut, per tant no la considerarem tradicional) és La santa espina, d'Enric Morera i Viura. Us en poso dues versions, una en què es veuen els músics i l'altra amb una rotllana de sardanistes ballant, amb el so més clar.

La santa espina, d'E. Morera, cobla en directe

La santa espina, d'E. Morera, enregistrament d'àudio


LES DANSES O BALLS TRADICIONALS

A moltes poblacions de Catalunya hi ha grups de balls populars. Aquí en teniu una llista, a veure quins coneixeu:

Ball de bastons, Cercolets, Patatuf, Gitanes, Valencians, Panderetes, ............


MÚSICA TRADICIONAL D'ALTRES INDRETS

Arreu del món hi ha música tradicional. Hi ha un cas força conegut d'una melodia dels Andes "El condor pasa". Aquesta melodia que tocaven els inques, la va recollir Daniel Alomía Robles, un compositor i musicòleg. Aquí la podeu escoltar, amb un fons enregistrat i tocada per dues flautes diferents:

"El condor pasa", melodia tradicional andina

Els primers que la van popularitzar, en la seva pròpia versió, va ser un grup que s'anomenaven "Los Incas".

"El condor pasa", melodia tradicional andina, interpretada per Los Incas

Com veieu, de les músiques tradicionals també se'n fan versions. "El condor pasa" es va acabar de conèixer arreu del món gràcies a un duet de música folk americana, Paul Simon (que li va aplicar una lletra) i Art Garfunkel. La van adaptar als seus instruments i les seves veus, o sigui, en van fer una versió cantada, que va tenir molt de ressò.

"El condor pasa", versió de Simon i Garfunkel, basada en una melodia tradicional andina



INSTRUMENTS TRADICIONALS CATALANS

ELS INSTRUMENTS TRADICIONALS

Els instruments propis de la música tradicional no coincideixen amb els instruments de música clàssica. Aquí teniu un resum d'aquests instruments.


ELS INSTRUMENTS CORDÒFONS:

Cordòfons de corda fregada.

El rabec és un instrument de corda fregada de tres cordes que es toca amb un arquet curt i corbat.


La viola de roda és un instrument d'origen medieval. Té una maneta que fa girar una roda que frega les cordes i les fa vibrar. També té un teclat per pressionar les cordes i emetre diferents notes.



Cordòfons de corda pinçada o polsada

La guitarra (com la que ja hem estudiat)

El llaüt (també estudiat) i la bandúrria. Tenen 6 parell de cordes, la bandúrria és més petita. Aquí teniu una imatge de la bandúrria.


ELS INSTRUMENTS AERÒFONS:

Un aeròfon de broquet (de vent metall).

El fiscorn té certa semblança amb la trompeta però és una mica més gran i més greu. Aquí el teniu fotografiat pels dos costats.



Un aeròfons de bisell.

El flabiol. De flautes n'hi ha de moltes menes, una de les que més s'utilitza en la música tradicional és el flabiol. És un petit instrument de bisell, de fusta.


Aeròfons de llengüeta doble.

La gralla és l'instrument més utilitzat a les festes majors, per acompanyar els gegants, el ball de bastons...


La xeremia, també anomenada "tarota". És una mica semblant a la gralla, però més llarga i amb un so més greu. Aquí teniu dues tarotes sense la llengüeta o canya.


La cornamusa és un instrument de llengüeta doble que emmagatzema l'aire en un sac i sona a través de diferents "flautes", amb la qual cosa sona més d'una nota alhora. Té diferents noms segons la zona on es toca: "sac de gemecs" és el més estès, però a la zona del Penedès la denominació tradicional és "manxa borrega".


UN INSTRUMENT DE PERCUSSIÓ MEMBRANÒFON:

En la música tradicional, l'evolució dels timbals i tambors ha portat al següent instrument: el tamborí.



El flabiol i el tamborí els pot tocar, alhora, una sola persona.



El flabiol i el tamborí, junt amb la manxa borrega, es toquen conjuntament en forma de DUET (dos músics que toquen alhora).


ACTIVITAT: Copia els diferents instruments, classificats per famílies. Per completar-ho en pots fer un dibuix o explicar les seves característiques.

Aquesta activitat es podrà portar el dia de la prova.



U5: LA MÚSICA TRADICIONAL I LA SARDANA (introducció)

U5, INTRODUCCIÓ


COMPARACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS TIPUS DE MÚSICA

A la unitat anterior vam parlar de dividir la música en 3 grans blocs:

  • Música popular, música tradicional, música de tradició oral...

  • Música clàssica, música culta, música docta, música acadèmica...

  • Música moderna, música popular urbana...

En aquesta unitat parlarem de la música tradicional. En primer lloc, però, compararem els diferents aspectes de cadascun d'aquests grans blocs.

Les quatre característiques bàsiques:

1.- Com s'aprèn:

    • CLÀSSICA: S'aprèn de manera acadèmica en escoles de música i conservatoris.
    • TRADICIONAL: Es pot aprendre per imitació, sense necessitat de tenir grans coneixements teòrics o tècnics, encara que els últims anys s'ha introduït l'aprenentatge en acadèmies específiques.
    • POPULAR URBANA: Es pot aprendre per imitació, sense necessitat de tenir grans coneixements teòrics o tècnics, encara que els últims anys s'ha introduït l'aprenentatge en acadèmies específiques.

2.- Com es conserva i transmet:

  • CLÀSSICA: Es conserva en partitures, tal com la va pensar i escriure el seu compositor.
  • TRADICIONAL: Les partitures s'han recollit darrerament; en un principi només s'aprenien pel boca-orella, per això s'anomena "de tradició oral".
  • POPULAR URBANA: Es conserva bàsicament en els enregistraments i es transmet majoritàriament per imitació.

3.- Qui és el seu compositor:

    •  CLÀSSICA: El compositor la majoria de vegades és conegut, se sap qui era.
    • TRADICIONAL: No se sap qui va ser el seu compositor. S'associa amb un país o territori.
    • POPULAR URBANA: Se sol saber qui és el compositor, encara que no sempre. Quan és la cançó d'un grup, de vegades no se sap qui del grup la va compondre. I alguns cantants canten cançons d'altres músics, no són autors de les cançons que els identifiquen.

4.- Qui la interpreta i on:

    • CLÀSSICA: La interpreten músics professionals, sovint en espais pensats amb aquesta finalitat.
    • TRADICIONAL: Sovint els músics que la interpreten no són professionals (de vegades sí).
    • POPULAR URBANA: Els músics que la interpreten o són professionals o aspiren a ser-ho. Molts queden en l'intent.

Els espais habituals de representació:

    • CLÀSSICA: Auditoris, teatres (òpera), esglésies.
    • TRADICIONAL: La instrumental, majoritàriament s'interpreta al carrer (cercaviles...). Quan és música cantada s'interpreta en àmbits privats (per fer adormir un nen petit...) o bé ocupa espais de la música clàssica (corals...).
    • POPULAR URBANA: Grans espais: poliesportius, grans sales de concerts...

Les normes de comportament (no escrites) en un concert:

1.- La puntualitat:
    • CLÀSSICA: Només es pot entrar abans de començar o durant els aplaudiments.
    • TRADICIONAL: Cadascú s'hi afegeix o marxa quan li sembla.
    • POPULAR URBANA: Es pot entrar i sortir en qualsevol moment durant tot el concert.
2.- Actitud del públic:

    • CLÀSSICA: Cal mantenir un silenci total.
    • TRADICIONAL: Es pot parlar, comentar... no es demana atenció al que està sonant.
    • POPULAR URBANA: Es pot parlar, el volum de la música no queda afectat a causa de l'amplificació del so.

3.- Intervencions del públic:

    • CLÀSSICA: S'aplaudeix només en llocs concrets.
    • TRADICIONAL: No sempre s'aplaudeix. Els que segueixen els músics poden picar de mans, saltar o ballar seguint la música.
    • POPULAR URBANA: El públic pot picar de mans (per aplaudir o seguir el ritme), cridar, cantar, saltar o ballar en qualsevol moment, espontàniament.


ACTIVITAT:

Escriu quines són les característiques i normes de conducta dels diferents tipus de música emplenant un quadre com aquest:



dijous, 22 de maig del 2025

U4, correcció de llenguatge musical 4: intervals

SOLUCIÓ A LES ACTIVITATS DE LLENGUATGE MUSICAL U4.4: ELS INTERVALS

U4, LLENGUATGE MUSICAL 4: ELS INTERVALS (ex 16 i 17)



dijous, 15 de maig del 2025

U4: ACTIVITATS FINALS

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (intervals):

18.- Analitza els següents intervals seguint el model.
  • Recorda que les opcions al damunt del pentagrama són: melòdic ascendent (mel asc), melòdic descendent (mel desc) i harmònic (harm).
  • A sota primer ha de ser un número ordinal femení (2a, 3a...); les notes escrites compten totes dues.



19.- Analitza els següents intervals seguint el model.
  • Recorda que les opcions al damunt del pentagrama són: melòdic ascendent (mel asc), melòdic descendent (mel desc) i harmònic (harm).
  • A sota primer ha de ser un número ordinal femení (2a, 3a...); les notes escrites compten totes dues.
  • Finalment, la distància en tons (alerta amb els semitons i les alteracions).







ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES CORREGIDES:

U4, ex. 18.- Anàlisi simple d'intervals.



U4, ex 19.- Anàlisi complet d'intervals.



dimecres, 14 de maig del 2025

U4 Llenguatge musical, ASPECTES COMPLEMENTARIS

LES ALTERACIONS AL TECLAT MUSICAL

En un piano o algun altre instrument de teclat, per tocar les notes alterades hem d'utilitzar les tecles negres que hi ha enmig de les blanques. En una escala seria així:


Com que un piano té més d'una escala, us poso un exemple ampliat:


LES NOTES EN ANGLÈS

Per referir-se a les notes, en anglès fan servir les lletres de l'abecedari. Ho fan en ordre, però no comencem pel DO, sinó pel LA. La correspondència del nom de les notes és aquesta:

  • A = la
  • B = si
  • C = do
  • D = re
  • E = mi
  • F = fa
  • G = sol

 Aquí teniu un fragment de teclat amb el nom de les notes en anglès:


En anglès, per dir l'escala de MI, per exemple, no dirien "mi, fa, sol, la, si, do, re, mi", sinó que dirien:

E, F, G, A, B, C, D, E.


divendres, 9 de maig del 2025

U4, LLENGUATGE MUSICAL 4: ELS INTERVALS

ELS INTERVALS

Un interval és un conjunt de dues notes que sonen seguides (melòdic) o alhora (harmònic).

Hi ha 3 aspectes que analitzem dels intervals:

  • 1.- Tipus d'interval:
    • Quan sonen les dues notes alhora és harmònic (harm.)
    • Quan la segona nota és més aguda que la primera és melòdic ascendent (mel. asc.)
    • Quan la segona nota és més greu que la primera és melòdic descendent (mel. desc.)

  • 2.- Quin interval és?

  • 3.- Distància (en tons) entre les dues notes:
    • Recordeu la distància entre les notes naturals. Exemples:


    • El sostingut (#) apuja mig to la nota, l'acosta a una nota més aguda i l'allunya d'una nota més greu. Exemples:

    • El bemoll (b) abaixa mig to la nota, l'acosta a una nota més greu i l'allunya d'una nota més aguda. Exemples:


Quan analitzem intervals hem de tenir en compte els 3 aspectes esmentats.
  • Exemples:


PROPOSTA D'EXERCICIS:

16: Practica analitzant aquests intervals (alerta amb la clau!):




17.- Escriu l'interval demanat: