U3: ELS INSTRUMENTS MUSICALS 3, MEMBRANÒFONS I IDIÒFONS

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

Els instruments que normalment coneixem com a instruments de percussió (que normalment es toquen picant) en realitat formen part de dos grups: instruments MEMBRANÒFONS i instruments IDIÒFONS. Tant uns com altres poden ser d'afinació determinada (poden tocar les diferents notes de l'escala) i d'afinació indeterminada (no poden fer notes precises).

ELS INSTRUMENTS MEMBRANÒFONS

Són els que emeten el so gràcies a la vibració d'una membrana. Antigament aquestes membranes eren de pell, però ara també s'utilitzen materials sintètics (tipus plàstic). En aquests grup hi trobem instruments d'ús popular, com el pandero, la pandereta, els bongos, les congues... i instruments de l'orquestra, com les timbales, el bombo o la caixa. La majoria són d'altura indeterminada, o sigui, no poden fer melodies amb una afinació clara; com a instrument d'altura determinada, en aquest grup només hi tenim les timbales.

Alerta! També es poden anomenar "timbals", però és millor anomenar-les amb femení plural, o sigui, "timbales".

Els músics professionals acostumen a fer servir la paraula italiana "timpani".

Imatges d'instruments membranòfons d'altura indeterminada:

Com que alguns d'aquests instruments els heu vist i manipulat, només us posaré exemples d'audicions de bombo i timbales.

Concertino per a bombo i banda simfònica, de Nelson Jesus

El bombo normalment està en posició vertical i al darrere de l'orquestra;

aquí el giren i el posen davant perquè és el protagonista (el solista).

Seré una mica més extensa en l'explicació de les timbales, per la seva característica única de poder fer diferents notes. En realitat es tracta de diversos instruments, per això les anomenem en plural. Ja hem dit que és d'afinació determinada, les diferents mides de les timbales permeten fer diverses notes cadascuna, gràcies a uns pedals que tensen i destensen la membrana. A l'orquestra hi pot haver 2, 3, 4 o 5 timbales, depèn de la peça que hagin d'interpretar.

Per fer sonar les timbales el músic fa servir unes baquetes grans que també es poden anomenar maces; n'hi ha de diferents tipus, per aconseguir resultats sonors variats. Aquestes serien les bàsiques.

Escoltem com sonen les timbales! Primer podem observar un noi que toca un estudi per millorar la tècnica.

Exemple de timbales

Normalment les timbales estan situades darrere dels altres instruments de l'orquestra, perquè sonen molt fort. Però de vegades també són les protagonistes, com en el següent vídeo: mireu quin munt de timbales! Podeu comptar quantes n'hi ha!

Fantasia per a timbales, de Philip Glass

ELS INSTRUMENTS IDIÒFONS

No tenen membrana, es piquen amb una baqueta o entre diverses parts d'ells mateixos. La majoria són d'afinació indeterminada (no poden fer notes); a classe tenim el triangle, les xinxines o cròtals, la caixa xinesa, les claus (o bastons rítmics), les maraques, els cascavells, el güiro, les castanyoles... la pandereta també es pot considerar idiòfon, a causa de les xinxines que té al voltant.

Encara que aquests instruments semblen senzills o poc importants, us convido a veure i escoltar un grup especialitzat a tocar les castanyoles:

Cia. Contemporània de Castanyoles TOKATÀ

Però també en tenim d'afinació determinada: el metal·lòfon, el xilòfon i el carilló.

        


Xilòfon

                                                 

Metal·lòfon

                                                                                                      Carilló

A L'ORQUESTRA tenim dos instruments idiòfons d'afinació indeterminada principals, els plats (o platerets) i el gong.

Escoltem el llarguíssim ressò del gong i un fragment de la Guia d'orquestra per a joves de Benjamin Britten amb els plats (i el bombo al darrere) com a protagonistes.

Possibilitats sonores del gong

"Tema" de la Guia d'orquestra per a joves (fragments), de B. Britten

Els principals instruments idiòfons d'afinació determinada de les orquestres són la marimba, les campanes tubulars o la celesta (per exemple, a l'inici del "Tema de Hedwig" de Harry Potter).

La marimba té les plaques de fusta, com el xilòfon, però té uns tubs sota les plaques que fan el so més fort.

Hi ha marimbes de diferents mides, però algunes són mooolt grans!

La marimba té un so molt bonic i la poden tocar diverses persones alhora. Mireu i escolteu aquesta música tan bonica, d'un vídeojoc bastant conegut, Legend of Zelda. Cliqueu damunt del títol i podreu gaudir de la marimba! Abans, però, podeu veure un noi que presenta les seves campanes tubulars. I acabarem recordant la magnífica música de Harry Potter, creada pel gran John Williams. Fixem-nos en la celesta al començament de tot!

Les campanes tubulars

Legend of Zelda, de Manaka Kataoka

"Tema de Hedwig" de la saga cinematogràfica Harry Potter, de J. Williams

Encara no estem...

Acabarem el tema dels instruments de percussió amb un instrument que, en realitat, són UN CONJUNT D’INSTRUMENTS: LA BATERIA. Tots els instruments de la bateria són d’afinació indeterminada (no melòdics), però en té de membranòfons i d’idiòfons.

BATERIA BÀSICA:

1.- Plat d’atac (o suspès) o ride cymbal
2.- Goliat
3.- Tom 1 i Tom 2 (tom-tom)
4.- Bombo (es toca amb el peu, gràcies a un pedal)
5.- Caixa (amb redoblant a sota que es pot treure o posar)

6.- Xarles o Hi-Hat

Aquestes són les parts bàsiques d’una bateria, però algunes bateries tenen encara més instruments.

Un sol músic toca molts instruments!

Us proposo escoltar un nen que toca la bateria damunt d’una cançó enregistrada del grup Guns N’ Roses: Sweet child O’ Mine.

Sweet child O’ Mine, de Guns N’ Roses

Acabem l’explicació de la bateria escoltant un bateria (el músic que toca la bateria es diu també bateria) molt famós, Phil Collins, junt amb un altre bateria i un percussionista també de diferents instruments.

Solos de bateria i conjunt de percussions