ELS INSTRUMENTS MUSICALS: CORDÒFONS
A la unitat 3 estudiarem molts instruments musicals, classificant-los per famílies. Comencem amb els cordòfons.
DIFERENTS INSTRUMENTS CORDÒFONS
Els cordòfons són els instruments que sonen gràcies a la vibració de les seves cordes. Les cordes poden vibrar perquè les pincem amb els dits, perquè les freguem amb un arc o perquè les piquem amb una baqueta o amb algun mecanisme. Segons com ho fem, tenim 3 famílies de cordòfons:
CORDÒFONS DE CORDA POLSADA (O PINÇADA)
Es toquen pinçant amb els dits (o amb un plectre).
L'arpa. Es pinça amb els dits de les dues mans. Antigament no podia tocar molta varietat de notes, però les arpes actuals en poden tocar més gràcies a uns pedals que s'accionen amb els peus. També perquè són molt grans.
La guitarra. Té 6 cordes que s'acostumen a tocar amb la mà dreta i diferents trasts al mànec. També es pot tocar amb un plectre o pua.
L'ukelele o ukulele. De forma similar a la guitarra, però molt més petit, també es toca amb els dits o un plectre. Només té 4 cordes.
Escoltem com sonen!
L'arpa és molt difícil de tocar, però... mireu i escolteu com toca aquesta nena!!!
"The Fountain", de M. L. Grandjany
La guitarra es pot fer servir per acompanyar cançons, però també pot fer de solista. Hi ha grans compositors clàssics espanyols que han fet obres per guitarra; aquest instrument també és el més important del flamenc. Aquí teniu un exemple de cada estil.
Asturias d'Isaac Albéniz (músic del S. XIX de Camprodon, Ripollès)
"Brujuelo" (granaína), de Laura González (compositora i intèrpret)
Aquí teniu una cançó acompanyada amb ukelele, interpretada per una nena de 6 anys!
"Can't help falling in love", d'Elvis Presley
És el torn del llaüt! Escoltem com sonava una branda, una dansa del Renaixement, amb explicacions de l'intèrpret, Raül Martínez Lorente. No se'n coneix l'autor, només se sap qui la va publicar inicialment.
Branle de vilage, publicada per Robert Ballart
I acabem amb el clavicèmbal o clavecí. Aquest és un autèntic clavicèmbal antic, conservat al Museu de la Música de Barcelona; de tant en tant l'utilitzen per fer concerts, al mateix museu. En aquest cas la Béatrice Martin toca una peça del gran Johann Sebastian Bach.
"Sarabanda" de la Suite anglesa núm. 2 en la menor, de J. S. Bach
CORDÒFONS DE CORDA PERCUDIDA
El saltiri, salteri o cítara. Instrument musical que es podia tocar pinçant les cordes, però habitualment es tocava picant-les amb una baqueta.
CORDÒFONS DE CORDA FREGADA
També se'ls coneix com "la família del violí". Són similars i n'hi ha de mides diferents, amb un registre diferent. Tots tenen 4 cordes, que s'afinen amb les clavilles i els afinadors. Les cordes es recolzen en una peça molt important que les alça, anomenada "pont".
El violí. És el més petit i agut de la família. Es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. Les partitures s'escriuen en clau de sol. És molt important com a instrument solista; en les orquestres n'hi ha molts, perquè se sentin bé,
La viola. És una mica més gran i més greu que el violí. També es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. Les partitures s'escriuen en una clau intermèdia, la clau de do. Com els altres, a més a més de fregant es pot tocar pinçant, en "pizzicato".
El violoncel. És prou gran, el músic toca assegut i es col·loca el violoncel entre les cames; es regula l'alçada amb una pica que va a terra. Sona greu, per això les partitures s'escriuen en clau de fa. També pot ser solista, sovint s'utilitza en melodies melancòliques.
El contrabaix. És el més gran i més greu, per això les partitures també s'escriuen en clau de fa. Es toca amb el músic dret o assegut en un tamboret alt. És el que més es toca en pizzicato.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada