U2: CORRECCIÓ DELS EXERCICIS 1-8
U2: CORRECCIÓ DELS EXERCICIS 10-12
EXERCICIS FINALS DE LA UNITAT
Blog de música de 1r d'ESO del Col·legi Residència L'Arboç
Musicalment, la veu serveix, sobretot, per cantar. La música interpretada per veus que canten s'anomena música vocal. Si a més a més hi ha instruments, podem anomenar-la vocal-instrumental, però sovint diem només vocal. Per deixar clar que no hi ha instruments fem servir una expressió italiana: diem que canten "a cappella".
LES TESSITURES VOCALS
Però no tothom pot fer les mateixes notes; la tessitura vocal comprèn les notes que una persona pot cantar amb una bona qualitat de so.
Per començar, cal remarcar que les dones (adultes) i els homes (adults) habitualment tenen registres diferents. La veu femenina acostuma a fer notes més agudes que la veu masculina. Però també hi ha diferències entre els homes i entre les dones.
Veus femenines:
Veus masculines:
Alguns homes poden arribar a les mateixes notes que una contralt; els anomenem CONTRATENORS.
Veus blanques: Les veus blanques (infantils) tenen un registre semblant a les veus femenines, per això utilitzem la mateixa nomenclatura per classificar-les.
Cal tenir en compte que la tessitura d'una persona no és sempre idèntica, pot variar al llarg de la seva vida.
No hem de confondre les veus agudes o greus amb les disfonies. Una disfonia és una malaltia de la veu, sovint causada per algun tipus de lesió a les cordes vocals. En una disfonia la veu surt ronca o rugosa o amb molt d'aire barrejat; si es tracta d'una afonia, és pràcticament impossible emetre un so amb la veu. El metge que té cura de les malalties de la veu es diu "otorrinolaringòleg".
LES AGRUPACIONS VOCALS
Les agrupacions vocals poden ser de pocs membres; en aquest cas, parlem de música de cambra, i l'agrupació rep el nom segons el nombre de persones que la formen: duet, trio, quartet, quintet... Quan hi ha moltes persones que canten juntes, parlem d'un cor, una coral o un orfeó. Cor i coral són sinònims; orfeó pressuposa que la coral és molt nombrosa.
ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLES
SOPRANO
"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart
MEZZOSOPRANO
"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet
CONTRALT
"Erbarme dich, mein Gott" de la Passió segons Mateu, de J. S. Bach
CONTRATENOR
"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel
TENOR
"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi
BARÍTON
"Largo al factotum" de l'òpera El barber de Sevilla, de G. Rossini
BAIX
"Don Giovanni, a cenar teco" de l'òpera Don Giovanni, de W. A. Mozart
CORAL DE VEUS BLANQUES / INFANTIL (a cappella)
"Bring me little water Silvy", H. W. Ledbetter i M. Smiley
QUINTET VOCAL (a cappella)
Evolució de la música, interpretat per PENTATONIX
GRAN CORAL (COR / ORFEÓ)
"Hallelujah" de l'oratori El messies de G. F. Händel
MÚSICA MEDIEVAL
"Los set gotxs" del Llibre vermell de Montserrat (anònim)
EXERCICIS:
8.- Dibuixa un esquema de l'aparell fonador (basat en el respiratori) i assenyala les seves parts principals.
9.- Quins ressonadors tenim al cos?
10.- Emplena aquest quadre:
11.- Respon aquestes preguntes:
TRADICIONS VOCALS DIFERENTS:
En aquesta unitat hi ha 2 menes d'audicions. En la primera només cal distingir el tipus de cant que sona, que poden ser 3: cant del iodel, cant difònic i beatbox (o beatboxing). Aquí teniu exemples de cadascun, però en podeu trobar molts més al youtube.
També hi ha les audicions de les quals hem de saber el títol de l'obra, el del fragment concret que escoltem (si l'obra és molt llarga i té parts ben diferenciades) i el nom de l'autor que les va compondre. N'hi ha 3:
Per aconseguir veus com les dels cantants d'òpera, cal una tècnica vocal molt acurada, amb molts anys d'estudis i pràctica. L'aparell que s'ha de conèixer i treballar és el que produeix la veu, anomenat APARELL FONADOR.
Parts de l'aparell fonador.
L'aparell fonador global està basat en l'APARELL RESPIRATORI.
Els pulmons són els que emmagatzemen l'aire, després de passar per boca o foses nasals, faringe, laringe, tràquea i bronquis; a continuació l'aire torna a sortir dels pulmons per la mateixa via, però en sentit contrari: bronquis, tràquea, laringe, faringe i finalment boca o foses nasals.
Però, per moure els pulmons per tal que puguin agafar o expulsar l'aire, el múscul principal és el diafragma. Es tracta d'un múscul en forma de "campana" que separa el tòrax de l'abdomen. Està encaixat en les costelles inferiors.
La llengua, el paladar, les dents, els llavis... serveixen per ARTICULAR el so i convertir-lo en paraules.
Per ampliar el so de la veu necessitem diferents RESSONADORS. La mateixa laringe ja n'és un, així com la boca, les cavitats nasals, el tòrax, el crani... i ha qui sosté que tot el cos és un ressonador.
RESUM:
Aquí teniu una imatge i un vídeo que resumeixen tot aquest apartat de la veu i com es produeix.
Vídeo del funcionament de l'aparell fonador