U2: CORRECCIÓ I NOUS EXERCICIS

U2: CORRECCIÓ DELS EXERCICIS 1-8

U2: CORRECCIÓ DELS EXERCICIS 10-12

EXERCICIS FINALS DE LA UNITAT

Unitat 2: LA VEU HUMANA, LES TESSITURES VOCALS

LA MÚSICA VOCAL

Musicalment, la veu serveix, sobretot, per cantar. La música interpretada per veus que canten s'anomena música vocal. Si a més a més hi ha instruments, podem anomenar-la vocal-instrumental, però sovint diem només vocal. Per deixar clar que no hi ha instruments fem servir una expressió italiana: diem que canten "a cappella".

LES TESSITURES VOCALS

Però no tothom pot fer les mateixes notes; la tessitura vocal comprèn les notes que una persona pot cantar amb una bona qualitat de so.

Per començar, cal remarcar que les dones (adultes) i els homes (adults) habitualment tenen registres diferents. La veu femenina acostuma a fer notes més agudes que la veu masculina. Però també hi ha diferències entre els homes i entre les dones.

Veus femenines:

• Les dones que canten més agut diem que tenen tessitura de SOPRANO.
• Les dones que canten més greu diem que tenen tessitura de CONTRALT (o ALTO).
  
• Les que tenen una tessitura intermèdia diem que són MEZZO SOPRANOS.

Veus masculines:

• Els homes que canten més agut diem que tenen tessitura de TENOR.
• Els homes que canten més greu diem que tenen tessitura de BAIX.
  
• Els que tenen una tessitura intermèdia diem que són BARÍTONS.

Alguns homes poden arribar a les mateixes notes que una contralt; els anomenem CONTRATENORS.

Veus blanques: Les veus blanques (infantils) tenen un registre semblant a les veus femenines, per això utilitzem la mateixa nomenclatura per classificar-les.

Cal tenir en compte que la tessitura d'una persona no és sempre idèntica, pot variar al llarg de la seva vida.

LES MALALTIES DE LA VEU

No hem de confondre les veus agudes o greus amb les disfonies. Una disfonia és una malaltia de la veu, sovint causada per algun tipus de lesió a les cordes vocals. En una disfonia la veu surt ronca o rugosa o amb molt d'aire barrejat; si es tracta d'una afonia, és pràcticament impossible emetre un so amb la veu. El metge que té cura de les malalties de la veu es diu "otorrinolaringòleg".

LES AGRUPACIONS VOCALS

Les agrupacions vocals poden ser de pocs membres; en aquest cas, parlem de música de cambra, i l'agrupació rep el nom segons el nombre de persones que la formen: duet, trio, quartet, quintet... Quan hi ha moltes persones que canten juntes, parlem d'un cor, una coral o un orfeó. Cor i coral són sinònims; orfeó pressuposa que la coral és molt nombrosa.

ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLES

SOPRANO

"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

MEZZOSOPRANO

"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet

CONTRALT

"Erbarme dich, mein Gott" de la Passió segons Mateu, de J. S. Bach

CONTRATENOR

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel

TENOR

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

BARÍTON

"Largo al factotum" de l'òpera El barber de Sevilla, de G. Rossini

BAIX

"Don Giovanni, a cenar teco" de l'òpera Don Giovanni, de W. A. Mozart

CORAL DE VEUS BLANQUES / INFANTIL (a cappella)

"Bring me little water Silvy", H. W. Ledbetter i M. Smiley

QUINTET VOCAL (a cappella)

Evolució de la música, interpretat per PENTATONIX

GRAN CORAL (COR / ORFEÓ)

"Hallelujah" de l'oratori El messies de G. F. Händel

MÚSICA MEDIEVAL

"Los set gotxs" del Llibre vermell de Montserrat (anònim)

EXERCICIS:

8.- Dibuixa un esquema de l'aparell fonador (basat en el respiratori) i assenyala les seves parts principals.

9.- Quins ressonadors tenim al cos?

10.- Emplena aquest quadre:

11.- Respon aquestes preguntes:

• A quantes negres equival una rodona?

• A quantes corxeres equival una negra amb punt?

• A quantes semicorxeres equival una corxera?

• A quantes negres equival una rodona?

• Quantes blanques caben en un compàs 4/2?

• Quantes corxeres caben en un compàs 3/4?

12.- Emplena el següent ritmograma amb silencis (un a cada lloc que ho requereixi).

AUDICIONS UNITAT 2

 AUDICIONS UNITAT 2: LA VEU

TRADICIONS VOCALS DIFERENTS:

En aquesta unitat hi ha 2 menes d'audicions. En la primera només cal distingir el tipus de cant que sona, que poden ser 3: cant del iodel, cant difònic i beatbox (o beatboxing). Aquí teniu exemples de cadascun, però en podeu trobar molts més al youtube.

• Cant difònic. Una sola persona amb la seva veu aconsegueix que sonin dos sons alhora; el so agut se sent molt piano.
• Cant del iòdel. El iòdel comença cap als 50''.
• Beatboxing. Diu que és el millor del món...

També hi ha les audicions de les quals hem de saber el títol de l'obra, el del fragment concret que escoltem (si l'obra és molt llarga i té parts ben diferenciades) i el nom de l'autor que les va compondre. N'hi ha 3:

• Cant per part d'un grup de persones, les veus poden ser masculines i/o femenines; en aquesta versió són veus blanques. Es tracta d'una peça molt antiga, medieval, conservada en un manuscrit de tapes vermelles que es conserva al monestir de Montserrat, i per això s'anomena El llibre vermell de Montserrat. La peça concreta proposada s'anomena "Los set goyts" (pot estar escrit de maneres diferents); no se sap qui la va escriure.

"Los set gotxs" del Llibre vermell de Montserrat, anònim.

• Dues àries d'òpera; recordem que una òpera és una obra de teatre cantada. Una ària és una cançó de lluïment dintre de l'òpera, i sovint la canta una sola persona, encara que també pot ser un petit grup. La primera proposada és "La donna é mobile", de l'òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi. La canta un tenor, o sigui un senyor que té la veu masculina però aguda.

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

• La segona ària pertany a l'última òpera que va escriure Wolfgang Amadeus Mozart, La flauta màgica. La canta una soprano, la Reina de la Nit, un personatge sinistre que vol convèncer la seva filla de cometre un assassinat.

"Ària de la Reina de la Nit" de l'òpera La flauta màgica, de W. A. Mozart

Unitat 2: EXERCICIS

EXERCICIS DE LLENGUATGE MUSICAL

Unitat 2. L'APARELL FONADOR

2.1 L'APARELL FONADOR

Per aconseguir veus com les dels cantants d'òpera, cal una tècnica vocal molt acurada, amb molts anys d'estudis i pràctica. L'aparell que s'ha de conèixer i treballar és el que produeix la veu, anomenat APARELL FONADOR.

Parts de l'aparell fonador.

L'aparell fonador global està basat en l'APARELL RESPIRATORI.

Els pulmons són els que emmagatzemen l'aire, després de passar per boca o foses nasals, faringe, laringe, tràquea i bronquis; a continuació l'aire torna a sortir dels pulmons per la mateixa via, però en sentit contrari: bronquis, tràquea, laringe, faringe i finalment boca o foses nasals.

Però, per moure els pulmons per tal que puguin agafar o expulsar l'aire, el múscul principal és el diafragma. Es tracta d'un múscul en forma de "campana" que separa el tòrax de l'abdomen. Està encaixat en les costelles inferiors.

A l'interior de la laringe podem trobar l'ÒRGAN FONADOR per excel·lència: les cordes vocals. Es tracta d'uns plecs cartilaginosos situats en horitzontal. Quan respirem en silenci, estan oberts; quan emetem sons (la veu) es tanquen i freguen l'un contra l'altre, de manera semblant al coll d'un globus quan el tensem mentre surt l'aire.

La llengua, el paladar, les dents, els llavis... serveixen per ARTICULAR el so i convertir-lo en paraules.

Per ampliar el so de la veu necessitem diferents RESSONADORS. La mateixa laringe ja n'és un, així com la boca, les cavitats nasals, el tòrax, el crani... i ha qui sosté que tot el cos és un ressonador.

RESUM:

Aquí teniu una imatge i un vídeo que resumeixen tot aquest apartat de la veu i com es produeix.

Vídeo del funcionament de l'aparell fonador

CORRECCIÓ EXERCICIS INSTRUMENTS U1

CORRECCIÓ ALS EXERCICIS 15, 16 i 17

Exercici 15:

Exercici 16:

Exercici 17:

U1 CONEIXEMENTS MUSICALS: L'APARELL AUDITIU i EL DIAPASÓ

1.6 L'APARELL AUDITIU

1.7 EL DIAPASÓ

• La nota que sona és LA3 (la 440)

• Serveix per donar el to als que canten (corals, solistes...) i per afinar els instruments.