LA MÚSICA VOCAL

Musicalment, la veu serveix, sobretot, per cantar. La música interpretada per veus que canten s'anomena música vocal. Si a més a més hi ha instruments, podem anomenar-la vocal-instrumental, però sovint diem només vocal. Per deixar clar que no hi ha instruments fem servir una expressió italiana: diem que canten "a cappella".

LES TESSITURES VOCALS

Però no tothom pot fer les mateixes notes; la tessitura vocal comprèn les notes que una persona pot cantar amb una bona qualitat de so.

Per començar, cal remarcar que les dones (adultes) i els homes (adults) habitualment tenen registres diferents. La veu femenina acostuma a fer notes més agudes que la veu masculina. Però també hi ha diferències entre els homes i entre les dones.

Veus femenines:

Les dones que canten més agut diem que tenen tessitura de SOPRANO.
Les dones que canten més greu diem que tenen tessitura de CONTRALT (o ALTO).
Les que tenen una tessitura intermèdia diem que són MEZZO SOPRANOS.

Veus masculines:

Els homes que canten més agut diem que tenen tessitura de TENOR.
Els homes que canten més greu diem que tenen tessitura de BAIX.
Els que tenen una tessitura intermèdia diem que són BARÍTONS.

Alguns homes poden arribar a les mateixes notes que una contralt; els anomenem CONTRATENORS.

Veus blanques: Les veus blanques (infantils) tenen un registre semblant a les veus femenines, per això utilitzem la mateixa nomenclatura per classificar-les.

Cal tenir en compte que la tessitura d'una persona no és sempre idèntica, pot variar al llarg de la seva vida.

LES MALALTIES DE LA VEU

No hem de confondre les veus agudes o greus amb les disfonies. Una disfonia és una malaltia de la veu, sovint causada per algun tipus de lesió a les cordes vocals. En una disfonia la veu surt ronca o rugosa o amb molt d'aire barrejat; si es tracta d'una afonia, és pràcticament impossible emetre un so amb la veu. El metge que té cura de les malalties de la veu es diu "otorrinolaringòleg".

LES AGRUPACIONS VOCALS

Les agrupacions vocals poden ser de pocs membres; en aquest cas, parlem de música de cambra, i l'agrupació rep el nom segons el nombre de persones que la formen: duet, trio, quartet, quintet... Quan hi ha moltes persones que canten juntes, parlem d'un cor, una coral o un orfeó. Cor i coral són sinònims; orfeó pressuposa que la coral és molt nombrosa.

ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLES

SOPRANO

"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

MEZZOSOPRANO

"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet

CONTRALT

"Erbarme dich, mein Gott" de la Passió segons Mateu, de J. S. Bach

CONTRATENOR

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel

TENOR

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

BARÍTON