U1 CONEIXEMENTS MUSICALS: L'APARELL AUDITIU i EL DIAPASÓ

1.5 L'APARELL AUDITIU

1.6 EL DIAPASÓ

• La nota que sona és LA3 (la 440)

• Serveix per donar el to als que canten (corals, solistes...) i per afinar els instruments.

U1 AUDICIONS

1.6 AUDICIONS

Ja tenim una audició penjada al blog, amb dues versions: Oh, when the saints. Aquesta cançó és d'un estil que anomenem GOSPEL, que té l'origen als Estats Units d'Amèrica, en els temps en què existia l'esclavitud. Portaven africans des dels seus països, en vaixells, amb molt males condicions i, un cop als Estats Units, els venien (com si fossin animals o coses) als rics propietaris de les plantacions de cotó. Els negres esclaus van trobar cert consol en la religió; van començar a entonar diferents càntics, alguns com un lament i alguns més rítmics, com és el cas d'aquesta cançó. La lletra significa que ells, quan morin, volen anar al cel, com tots els sants. Us torno a posar els enllaços en aquesta publicació:

When the Saints, 1a versió

When the Saints, 2a versió

Canviant d'estil, ens apropem a l'ÒPERA. Una òpera és una obra de teatre cantada (amb vestuari, decorats...); els diàlegs s'entonen sense massa complicacions melòdiques, en el que s'anomena el recitatiu; de tant en tant, però, hi ha una ària, en què un personatge o un petit grup de personatges expressen els seus pensaments i sentiments, en una melodia més elaborada. Si canta un nombre de persones més significatiu, es diu que es tracta d'un cor.

Quan comencen les òperes, mentre els personatges es preparen i s'obre el teló, l'orquestra toca una peça inicial que s'anomena obertura. Aquí teniu un exemple d'una obertura, la de l'òpera Guillem Tell, que va compondre l'Italià Gioachino Rossini.

"Obertura" de Guillem Tell, de G. Rossini

Avui dia també es posa música a les obres de teatre; si l'estil és més modern (no tan líric), tenim per costum anomenar una d'aquestes obres MUSICAL. Aquí teniu l'exemple d'un musical català, Mar i Cel (basat en la història que va escriure el vendrellenc Àngel Guimerà), on tot el text és cantat; la música és d'Albert Guinovart, i el fragment que us proposo és un cor, encara que hi ha fragments de solista.

"Himne dels pirates" de Mar i Cel, d'A. Guinovart

Fixeu-vos en la manera com escric els títols i els autors:

• L'OBRA sencera sempre la poso en lletra cursiva; quan ho escrivim a mà, ho haurem de SUBRATLLAR (amb una ratlla a sota).
• La PEÇA concreta que escoltem sempre la poso entre COMETES.
• En el NOM de l'autor hem d'escriure el cognom sencer, però del nom només cal la inicial.

EXERCICIS:

14.- Col·loca les 3 audicions del tema en una graella com aquesta: 

15.- Escriu al pentagrama aquestes notes i indica com es tocarien amb la flauta soprano: 

16.- A quines notes corresponen aquestes flautes contralts?

17.- Escriu al teclat l'escala musical de DO.

18.- Practica claus de sol i claus de fa en un pentagrama. 

 

U1, CORRECCIÓ EXERCICIS 7 i 9

EXERCICIS 7 i 9 DE LA UNITAT 1 CORREGITS.

LLENGUATGE MUSICAL 1.3 i 1.4: INTENSITAT I TIMBRE

1.3 LES QUALITATS DEL SO: LA INTENSITAT.

Seguim treballant les qualitats del so. Després de l'altura i la durada, ara toca LA INTENSITAT.

La intensitat ens indica si un so és més fort o més fluix. En les ones sonores això es pot veure en l'amplitud de l'ona, o sigui, si és més gran o més petita en l'eix vertical. Aquí tenim l'ona d'un so més fort (de més intensitat) i una d'un so més fluix o suau (de menys intensitat); en canvi, l'altura i la durada són iguals:

En música, les diferents intensitats s'expressen amb paraules italianes. Aquí teniu un esquema d'aquestes paraules:

1.4 LES QUALITATS DEL SO: EL TIMBRE

EL TIMBRE és el que ens indica el so particular de cada so, de cada instrument, de cada veu humana... No el representarem específicament ni amb ones sonores ni amb un llenguatge musical específic. Quan parlem del timbre direm quin instrument toca, quina veu canta...

El timbre dels instruments depèn de diferents factors: del material amb què està fet, de la forma... fins i tot pot variar amb el temps; per exemple, els instruments de corda fregada de vegades milloren el timbre si són més antics.

EXERCICIS:

11.- Copia el quadre d'intensitats.

12.- Digues en quina qualitat del so es diferencien aquestes ones sonores i com és cadascuna.

13.- Què diferencia cada parell d'imatges?

 

LLENGUATGE MUSICAL 1.2: LA DURADA

1.2 LES QUALITATS DEL SO: LA DURADA

La música està feta de SO; el so es produeix per VIBRACIÓ.

Qualsevol so té quatre qualitats: altura, durada, intensitat i timbre. Si el so és musical i està integrat en una cançó de les que habitualment interpretem o escoltem, a més a més té un a altra qualitat: el tempo (relacionat amb la pulsació). En aquest segon apartat de la UNITAT 1 parlarem de la durada.

La durada ens indica si un so és més o menys llarg o curt; si ens mirem la representació de les ones sonores, simplement hem de mirar la llargària horitzontal:

En la grafia musical més utilitzada a la nostra cultura, representem les durades amb les FIGURES MUSICALS; també mesurem la durada de les pauses o silencis. Les figures musicals bàsiques i els silencis corresponents estan representats en aquests gràfics:

LES EQUIVALÈNCIES DE LES FIGURES MUSICALS

Cada figura musical dura el doble que la següent; per tant, una rodona (per exemple) dura el mateix que dues blanques. D'això en diem EQUIVALÈNCIES ("equi"---> igual i "valència"--> valor), o sigui, que val igual. Si seguim, podem dir que una blanca equival a dues negres, una negra a dues corxeres i una corxera a dues semicorxeres. Però, de la mateixa manera, podem comparar totes les figures musicals; podem dir, per exemple, que una blanca equival a 4 corxeres. Aquí tens un quadre d'equivalències:

EXERCICIS:

7.- Completa aquest esquema de figures musicals i silencis.

8.- Compta els temps d'aquests cartells rítmics. 

9.- Escriu les pulsacions i les barres de compàs d'aquest fragment musical.

10a.- Quantes negres equivalen a una rodona?

10b - Quantes corxeres equivalen a una rodona?

10c - Quantes semicorxeres equivalen a una negra?

10d - Quantes semicorxeres equivalen a una blanca?

10e - Quantes semicorxeres equivalen a una rodona?

LLENGUATGE MUSICAL 1.1. LES QUALITATS DEL SO: L'ALTURA

1.1 LES QUALITATS DEL SO: L'ALTURA

La música està feta de SO; el so es produeix per VIBRACIÓ.

Qualsevol so té quatre qualitats: altura, durada, intensitat i timbre. Si el so és musical i està integrat en una cançó de les que habitualment interpretem o escoltem, a més a més té un a altra qualitat: el tempo (relacionat amb la pulsació). En aquest primer apartat de la UNITAT 1 parlarem de l'altura.

L'altura (o to) ens indica si un so és més o menys agut o greu; això depèn de la freqüència amb què vibren les ones sonores, i físicament s'indica així:

• Si les ones estan més separades (freqüència baixa), el so és greu:

• Si les ones estan més juntes (freqüència alta), el so és agut.

Aquí teniu diferents imatges on podem comparar l'altura del so segons la freqüència:

Aquí teniu un enllaç per reforçar el que estem explicant, només si teniu més curiositat:

Reforç ONES SONORES

A la nostra cultura, repartim les diferents altures en el que anomenem ESCALES MUSICALS, formades per diferents NOTES. Una escala musical és un seguit de notes que van apujant o abaixant l'entonació (la freqüència de l'ona) progressivament. La primera i l'última nota de l'escala tenen el mateix nom.

Ara veurem la primera escala que habitualment es presenta, l'escala natural de DO. El nom de les notes és do-re-mi-fa-sol-la-si-do si és ascendent i do-si-la-sol-fa-mi-re-do si és descendent.

En la grafia musical convencional, les notes s'escriuen al PENTAGRAMA, i reben el nom depenent de la CLAU que hi ha al principi. La clau més utilitzada és la CLAU DE SOL. Aquí teniu l'escala natural ascendent de DO en clau de sol:

• Escala de DO ascendent en clau de sol:

Però ja hem dit que l'escala també pot ser descendent...

• Escala de DO descendent en clau de sol:

La distància d'entonació entre les diferents notes es mesura en tons. Habitualment, entre una nota i la següent hi ha una distància d'un to; però en dos casos la distància només és de mig to o, el que és el mateix, d'un semitò: entre mi i fa (o fa i mi) i entre si i do (o do i si). Fixeu-vos que hem marcat aquests intervals en les escales amb un signe.

Quan les notes són greus (instruments greus o part esquerra d'un teclat) utilitzem la CLAU DE FA. També indiquem els semitons entre el mi i el fa (o el fa i el mi) i entre el si i el do (o el do i el si).

• Escala de DO ascendent en clau de fa:

• Escala de DO descendent en clau de fa:

RECORDEU: El signe que hi ha entre algunes notes indica que l'entonació entre elles és més pròxima. Així com la majoria de notes consecutives estan separades per UN TO, aquestes estan separades MIG TO (o, el que és el mateix, UN SEMITÒ).

Recorda: la distància entre les notes d'una escala natural (com la de DO) és la següent:

• do-re (o re-do): 1 to.
• re-mi (o mi-re): 1 to.
• mi-fa (o fa-mi): 1/2 to (o 0,5 tons, o 1 semitò).
• fa-sol (o sol-fa): 1 to.
• sol-la (o la-sol): 1 to.
• la-si (o si-la): 1 to.
• si-do (o do-si): 1/2 to (o 0,5 tons, o 1 semitò).

Per això el signe que enllaça dues notes es troba entre el mi i el fa (o el fa i el mi) i entre el si i el do (o el do i el si) en una escala natural. D'aquesta manera indiquem on es troben els semitons.

RECORDEU: les escales musicals poden ser ascendents o descendents; les notes es poden escriure en clau de sol (si es tracta d'un registre agut) o en clau de fa (si es tracta d'un registre greu).

EXERCICIS:

1.- Copia, en un pentagrama, l'escala natural de DO descendent en clau de sol. Escriu el nom de les notes a sota de cadascuna. Marca els semitons.

2.- Copia, en un pentagrama, l'escala natural de DO ascendent en clau de fa. Escriu el nom de les notes a sota de cadascuna. Marca els semitons.

3.- Copia, en un pentagrama, l'escala natural de DO ascendent i descendent en clau de sol. Escriu el nom de les notes a sota de cadascuna. Marca els semitons.

4.- Copia, en un pentagrama, l'escala natural de DO ascendent i descendent en clau de fa. Escriu el nom de les notes a sota de cadascuna. Marca els semitons.

5.- Ordena segons les altures (o tons) les següents ones sonores, de la més greu a la més aguda:

 

6.- Compara l'altura (o to) que correspon a aquestes dues ones sonores:

 

BENVINGUDA

BLOG DE MÚSICA de 1r d'ESO del COL·LEGI RESIDÈNCIA L'ARBOÇ

Benvinguts i benvingudes al blog de MÚSICA.

Aquest curs no tenim llibre; tots els continguts teòrics es vehicularan a través d'aquest blog. Per això és molt important comprovar que tots els alumnes hi teniu accés.

Si us plau, a l'apartat de comentaris confirmeu que heu trobat el blog. Si no voleu/podeu inscriure-us al blog, identifiqueu-vos amb el vostre nom quan feu el comentari.

Aquest curs també farem servir el classroom. És una altra eina online, és important que us acostumeu a utilitzar-la. Els primers dies de curs us haureu de registrar, quan rebeu la meva invitació, que enviaré al vostre compte residenciaarbos.com.

Pel que fa a la pràctica instrumental, tocarem la flauta, soprano o contralt. Els que no l'han tocat mai haurien de començar amb la soprano (la mida habitual); al principi tocaran cançons molt senzilles, però ràpidament s'hauran de posar al nivell corresponent a 1r d'ESO. Si algú dels que ja toquen la flauta es volen afegir al grup de flautes contralts (més grans i greus), poden fer-ho. La soprano l'ha de tenir tothom; tocar la contralt és voluntari.

Us recordo les marques recomanades per si ho necessiteu:

FLAUTA SOPRANO:

• ZEN ON de plàstic (digitació alemanya o barroca). La digitació barroca és la dels professionals; recomanada pels nois i noies que volen reptes difícils.

• HOHNER de plàstic, la més senzilla (digitació alemanya); la següent en preu dona problemes. Les flautes senzilles de fusta tampoc no les recomano, també donen problemes.

• HOHNER plàstic/fusta (digitació alemanya).

FLAUTA CONTRALT:

• ZEN ON de plàstic (totes són de digitació barroca). És la que més recomano, perquè la conec més.

• YAMAHA de plàstic (també barroca). No la conec tant, però algun alumne n'ha portat i ha anat prou bé.

Sobretot! Marqueu les flautes, els raspalls de netejar-les i les fundes amb el nom del propietari o propietària.

Per qualsevol consulta, dels alumnes o de les famílies, escriviu-me a rosarafecas@residenciaarbos.com. Em podeu escriure sempre que ho cregueu necessari.

Bon curs a tothom!